“Un dia arribés a que miri al passat, i tirar a riure de la meva misèria. Un dia arribés a que el meu dolor es converteixi en llàgrimes i el meu amor a la sang. Aquest dia vindrà quan sigui vell i hagi embogit tancat en el meu taütRiuré del meu dolor i de la meva alegria ploraré, convertiré el meu cos en cendres i la meva ànima en focs fatus. Em riuré de tu que véns plorar la meva mort. Podré córrer de nou entre somnis i anhels, no vull tornar a viure, no vull mirar la llum i conèixer més dolor.”
●[Mixed Media]●
Zael von Mazon ● All rights reserved ● 2009
Comments